1 adj. [LC] Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa. Té uns bells ulls blaus. Uns sentiments molt bells. Belles accions. 2 adj. [LC] Molt bo. Una bella collita. 3 adj. [LC] Gran, fort, intens. Té un bell apetit. Va fer un bell ruixat. S'ha emportat un bell manoll d'espigues. He trobat la criatura que feia un bell plor. S'ha adormit i ha fet una bella roncada. Fa una bella estona que t'espero. 4 adj. [LC] En locucions adverbials, precedint un nom que expressa temps o lloc, indica que es tracta d'aquell temps precís o d'aquell lloc precís. Al bell cim de la muntanya. Al bell peu de la congesta. Al bell mig de la plaça. Al bell punt que el vaig veure. Al bell cor de la nit.
